el zoo d´en Pitus

A la fauna habitual del mitjans de comunicació va arribar un elefant blau. Ha estat durant una bona colla d´anys a la secció d´esports.

El senyor Laporta, quin personatge! L´actual president de la institució amb més socis de la ciutat… Un president refermat en la darrera consulta (moció de censura) amb un 60% dels vots en contra.

Amb un estil vuitantero (” a lo Mario Conde”) ha arribat a la conclusió de que un equip de futbol serveix per a fer política. Com a votant de carrer i seguidor eventual del món del futbol em transpuen algunes preguntes:

* quan sigui polític parlarà del Barça?

* quan tingui el 60%  dels vots en contra seguirà governant?

* per quan la seva entrada al món de la faràndula (Lecturas, Hola,…)?

més info de la seva vida a:

http://web.me.com/pelikano/pelikano/PORTADA_.html

399… i baixant

De sempre he escoltat que els bons catalans eren 400. Si, aquells que compren La Vanguardia, van al Liceu,  al Palau, socis del Barça i del Real Club de Polo, etcètera.

Eren, perquè s´ha caigut de la moto en Fèlix, el net del Millet: si, si, el de l´Ofeó. L´avi fundà “la institució”, el pare l´engrandí, i el net s´ho poleix.

Naturalment, la resta del lobby calla i esborra els telèfons de contacte. Ja no són 400 si nó 399.

Avui, al diari esmentat parlen de si la fundació ideològica de CiU (Trias Fargas) va rebre uns calerons d´en Fèlix. Xavalla, uns 83 milions de les antigues pessetes. Naturalment, ja estan posant un mort pel mig, que a més va ser traidor a la causa, en Pere Esteve.

Seran els Esteve esborrats? Seran 398? O seran més? Servidor creu, que com són molts,  estem davant de la segona part de “Banca Catalana”-Gate. Tornarem a escoltar els tambors convergents fent crida, fent pinya, dient que els espanyols atacan les institucions catalanes. Un tal Pujol i Soley fa anys va fer un postgrau sobre el tema, i va acabar-lo “cum laudem”

http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20091002/53796079105/la-fundacion-de-cdc-recibio-500.000-euros-del-palau-durante-diez-anos-felix-millet-barcelona-musica-.html

Catalunya… i olé!

Inserto, amb cert delit, una informació poc publicitada. I entra per via laietana ja que aqui (a can fanga) acabem rebent bofetades de tothom.

Serà que entre set milions i escaig de persones, un poblet de vuit mil vint-i-tres ànimes havia d´aixecar portades. El poble, que és la nova icona de la postmodernitat independentista, és Arenys de Munt. Dades a destacar:

a) una pena que la idea no fós d´Arenys-sur-mer: aleshores  hagués estat d´allò més “cool”. Els independentistes necesiten “ja” un canvi d´imatge, sempre amb la barretina “cañí”.

b) un espectacle, com a mínim, de pandereta: tots els arreplegats fent pinya per Catalunya, quan no saben (ni sabem) com acabarà l´Estatut.Hi havien més de fora el poble que de dins. Però eren tan pocs, al capdavall, que als seus respectius pobles no van notar l´ausència. Per adobar-ho, uns quants jubilats amb els seus nets, tots ells amb la camisa blava i la gallina.

c) una realitat pedestre: com em deia un bon amic, a qualsevol illa de nou barris hi han més votants, i el resultat haguès estat força diferent.

Al final, un espectacle digne d´admirar on aquells que odien els símbols d´unitat nacional (espanyola), s´apleguen al voltant de símbols d´unitat nacional (catalana) i sempre respectant el símbols nacionals d´unitat (europea). Ja se sap d´on venen els quartos, i la pela és la pela.

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=1&V1=08007&V3=497&V4=435&ALLINFO=TRUE&PARENT=0&CTX=B

els xulos de Barcelona

Vet aquí que diferents empreses de comunicació han despertat a la parròquia de les vacances. Unes vacances aigualides per la crisi, però tot i així, unes merescudes vavcances.

Com deia, el 31 d´agost els mitjans escrits van descobrir que a Barcelona existeix la prostitució al carrer. La veritat, entre nosaltres, la noticia no és gaire novedosa, ja que aquest ofici (diuen) és el més antic del món.

La novetat de la prostitució publicitada és descobrir qui és el xulo en aquesta història. M´explico: segons dades del 2003 (ho sento, no he trobat res més actual) un diari de referència cobrava per anuncis de cases de barrets al voltant de 400.00 euros mensuals. I com aquest, tota la resta.

Si fem el compte de l´augment dels preus (IPC) els darrers sis anys, diriem que els primers interesats

en treure les “senyores que fumen” del carrer són ells. Així s´hauran de publicitar als seus diaris.

“A Dios rogando, y con el mazo dando” diuen per les Espanyes…

adjunts fonts d´informació:

http://www.ciudaddemujeres.com/prostitucion/SinClass/Estadisticas/BeneficiosPrensaProstitucion.htm#Grafico1

http://estatico.lavanguardia.es/lvd/lv24h2007/publicidad/TARIFAS-LV-2009.pdf mireu la pàgina 7